Només el 18% de l'alumnat d’FP cursa els estudis en el seu municipi de residència

El nombre d'alumnes no universitaris que resideixen al Baix Llobregat ha disminuït molt lleugerament en el darrer any (-85 alumnes) situant-se en 137.305 en el curs 2022-23. D’altra banda, els llocs d’estudi localitzats a la comarca s’han estabilitzat (+25) arribant als 128.930. En ambdós casos, l'evolució respecte de 2019 és negativa, és a dir, s’ha perdut tant població estudiant resident    (-3,4%) com llocs d’estudi localitzats (-3,5%).

La major part d’aquesta reducció respon a la pèrdua d’alumnes d’educació infantil i primària, que en el darrer curs han retrocedit en 2.595 alumnes, -3,6%. Aquesta important davallada de l’alumnat que viu a la comarca és el reflex de l’evolució demogràfica d’aquest grup poblacional, ja que en aquest mateix període de temps els infants d’entre 0 i 11 anys han disminuït un 2,6% a la comarca. Tanmateix, si tenim en compte tots els nivells educatius, la diferència entre alumnat resident i llocs d’estudi localitzats a la comarca és negativa i se situa en -8.375. És a dir, hi ha més alumnes que places. Aquest dèficit es dona especialment a la formació professional de grau superior, on la diferència és de -3.715.

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 78,6% dels i les alumnes del Baix Llobregat d’ensenyaments no universitaris estudien al mateix municipi on resideixen (107.425 alumnes), mentre que el 21,4% restant es desplaça a altres llocs per estudiar (29.190 alumnes), majoritàriament dins de la mateixa comarca.

A mesura que augmenta l’edat dels escolars s’incrementa el nombre de desplaçaments fora del municipi. Així, el 90,1% de l'alumnat d’Educació Infantil i el 89,4% d’educació primària del Baix Llobregat està matriculat al seu mateix municipi de residència, aquest percentatge és del 86,2% entre els i les estudiants de secundària.

En el cas dels ensenyaments post-obligatoris, la distribució espacial de l’oferta és un factor especialment crucial. Això és així en tant que el seguiment dels estudis post obligatoris depèn tant dels interessos i la vocació de l’alumnat, com de l’oferta disponible de manera accessible. Així doncs, s’observa com és als municipis més petits on hi ha un major percentatge d’alumnes que s’han de desplaçar a altres localitats per poder seguir els seus estudis. Per exemple, a Castellví de Rosanes, la Palma de Cervelló, el Papiol o Sant Climent de Llobregat més de la meitat de l’alumnat surt quotidianament del seu municipi per poder estudiar. Així doncs, una xarxa de transport públic que garanteixi l’accessibilitat a una oferta formativa àmplia és crucial tant per garantir el dret a l’educació com per reduir l’abandonament prematur dels estudis.

Pel que fa a l’àmbit comarcal, el Barcelonès és la que atrau un major nombre d’escolars, i també la que més desplaçaments genera cap al Baix Llobregat.

La majoria d’estudiants que venen a estudiar a la comarca són provinents del Barcelonès, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Vallès Occidental i el Garraf. Les destinacions més importants dels estudiants residents al Baix Llobregat que es desplacen a una altra comarca són, per aquest ordre, el Barcelonès, el Vallès Occidental, l’Anoia, el Bages i l’Alt Penedès.

El Baix Llobregat és, en xifres absolutes, la comarca de Catalunya que genera més desplaçaments en relació amb els que rep. Les comarques més properes al Barcelonès són en general les que més tendeixen a presentar un saldo negatiu de desplaçaments, amb més sortides per raó d’estudi que entrades: es veu així un saldo negatiu de -8.375 moviments al Baix Llobregat, -3.340 al Maresme, -3.115 al Vallès Occidental i -2.745 al Vallès Oriental. En termes relatius, el Baix Llobregat és la desena comarca de Catalunya on més desplaçaments per 1000 habitants hi ha cap a fora de la comarca (-10,1‰ habitants).

Destaca l’efecte de capitalitat de les quatre capitals de província i la seva capacitat d’atracció d’alumnat. Això passa tant per la major i més diversificada oferta formativa, com per la millor accessibilitat i les millors connexions amb els territoris veïns. Alhora, altres comarques com el Bages, el Solsonès, el Baix Ebre o l’Alt Urgell també tenen capacitat d’atracció, ja sigui perquè ofereixen estudis especialitzats que no es poden realitzar a altres llocs o perquè concentren una major oferta que les comarques de l’entorn.

Pel que fa a les dades municipals, en educació infantil i primària el percentatge d’alumnes que estudien al seu propi municipi és considerablement elevat, superant en la majoria dels casos el 80%. De fet, només un grup de set localitats, majoritàriament format pels municipis més petits, registra un nivell d’autocontenció inferior al 80%.

A mesura que s’avança en edats i nivells formatius, disminueix el nombre de centres que ofereixen estudis cada vegada més avançats. És per això que tant els estudis secundaris, de batxillerat i, molt especialment, els cicles formatius de grau mitjà i superior registren majors nivells de mobilitat entre municipis. De fet, en aquest darrer punt, només el Prat de Llobregat (58,5%) i Castelldefels (60,8%) compten amb un percentatge d’alumnes de cicles formatius residents al mateix municipi superior al 50%.

Seguint la marcada tendència de creixement iniciada l'any 2017, durant el 2022 el nombre d’alumnes universitaris residents al Baix Llobregat ha tornat a créixer fins a situar-se en 18.785, 280 més que el 2021. Els llocs d’estudi, en canvi, s’ha mantingut estables amb un lleuger increment de 45 places. Es genera així un creixent flux de sortida d’estudiants del Baix Llobregat cap a altres comarques amb major oferta universitària.

En l’àmbit municipal, únicament Castelldefels té llocs d’estudi localitzats. En aquest municipi la diferència entre llocs d’estudi i població resident que estudia és positiva (+325) a diferència del que passa amb la resta de municipis de la comarca.